29 de novembre 2011

LA BASE DE L’ARQUITECTURA, I TAMBÉ DE L’URBANISME, ÉS L’ESCALA HUMANA









Tot en l’arquitectura hauria de girar entorn a les persones. L’escala humana: les mesures de la nostra anatomia, la temperatura del nostre cos, la llum natural que necessitem per viure, l’aire que respirem,... l’edifici és una tercera pell, un altre vestit amb el que ens emboliquem i ens permet regular els fluxos d’energia que entren i surten del nostre entorn.


Llàstima que en l’urbanisme s’empri una altra escala, la de la persona motoritzada. Si dissenyéssim els espais urbans a escala humana tindríem comerços, centres de salut, espais culturals i esportius, i accés a espais lliures a la distància d’un passeig saludable. El poble que es pot creuar caminant com a mesura justa i la ciutat habitada en barris autosuficients. Clar que llavors l’humanisme seria el motor de la societat i el motor d’explosió simplement una eina més.

15 de novembre 2011

XERRADA SOBRE ARQUITECTURA A L’OCB


El passat dilluns 7 de novembre Llorenç Brunet va oferir una xerrada sobre els fonaments generadors de l’arquitectura.

Els dubtes sobre el tipus d’habitatge i equipaments que la societat demana, la possibilitat de desenvolupar arquitectures efímeres o amb vocació de permanència i l’eficiència dels edificis en el temps varen ser alguns dels temes que es varen tocar. El local de l’Obra va arribar a quedar un poc petit per donar cabuda a l’assistència. En Llorenç va acabar les bateries del portàtil abans que la conferència, la pròxima vegada li carregarem més la bateria o li llevarem diapositives.

02 de novembre 2011

CONSTRUIR O NO CONSTRUIR?


La feina de l’arquitecte consisteix en posar límits. Proposar barreres visuals, tèrmiques, acústiques, opaques, transparents o translúcides. Les barreres generen l’espai, tant a l’interior com a l’exterior. Curiosament l’espai no construït és, moltes vegades, més determinant per a les persones que l’espai construït.
El clima mediterrani ens permet viure una part important de l’any a l’exterior. De fet, a l’hora de plantejar els nostres espais, és important tenir en compte com seran habitats durant el transcurs de les estacions. Necessitarem recer per al cru hivern, espais oberts per als moments temperats i espais intermedis de protecció per als estius calorosos o quan les primaveres refresquen.
La relació entre dins i fora, el que es construeix i el que no, és una bella frontera on la vida mediterrània troba expressió i contingut.