La mobilització 15-M i el seu assentament a les places ens ha posat a primera línia de debat el que és una plaça i com se’n fa ús.
Plaça, emplaçar, triar un lloc. És la primera acció urbanística reconeguda, fins i tot les tribus nòmades quan s’aturen temporalment s’organitzen al voltant d’un espai central, concèntric.
Amb la maduració de l’agricultura sorgí el sedentarisme, l’assentament humà (agafar un lloc, una plaça), la ciutat. En moltes cultures, i en particular la mediterrània, és molt fàcil identificar la plaça com el “bessó” de la ciutat, el motor del desenvolupament tant físic com econòmic i social. Físicament es llegeix la concentració més o menys radial dels camins principals.
A totes les èpoques els diferents poders han volgut “presidir” aquest espai: El religiós amb l’església; el polític amb l’Ajuntament...; l’econòmic amb els palaus i casals; i el poder social, la gent, s’hi ha manifestat contínuament.
La plaça és la sala urbana, l’espai més convocant de la ciutat, és el lloc de relació dels ciutadans i, per tant, escenari de la vida social. La plaça és tan diversa com ho som les persones: Àgora grega o For romà que valora la dimensió pública de la vida urbana, com a lloc de parlament i discussió política i filosòfica; lloc on es manifesta el pols de poder polític, judicial, i religiós; lloc de mercadeig des del començament de l’excedent agrícola; lloc de manifests folklòrics; lloc d’esbarjo...
Amb el cotxe i els transports públics, les places també han esdevingut rotondes i creuaments de xarxes que han desplaçat les persones fent-ne “transvasaments” sense contacte social.
L’alienament de les persones envers l’espai públic és preocupant, gairebé no en tenim contacte, les places estan perdent la seva funció social.
L’alienament de les persones envers l’espai públic és preocupant, gairebé no en tenim contacte, les places estan perdent la seva funció social.
Avui és un fet extraordinari notar la recuperació clàssica de l’àgora des de la societat de la comunicació digital o telemàtica: El reconeixement dels fors d’opinió digitals cap a la potència de l’espai plaça, l’elecció del lloc físic de debat i discussió manifestant el pols polític social.
També es nota la dificultat per traslladar a “política” el debat social, però de ben segur que el gran guany del moviment 15-M és aquesta recuperació, aquest valor afegit de la plaça.
POSTDATA: També és collonut pensar que s’hagi produït inconscientment.